M’he cansat. M’he cansat d’il.lustrar articles malcarats. Cansat d’articulistes amb el vici de la queixa, posant vert al veí, al germà, al pare, a la mare, a l’equip de goverm, als de l’equip de govern queixant-se de l’EMD, als de l’EMD queixant-se de convergència, als ciutadans que no aguanten a alguns inmigrants, als inmigrants que no troben el seu espai, als separatistes i nacionalistes que en comptes de trencar fronteres polítiques volen blindar el seu territori amb mi a dins… Quan vaig decidir il.lustrar els articles d’opinió d’aquest Diari, vaig començar amb molta il.lussió i respecte a la opinió ciutadana. La queixa constant m’ha cremat. Ara nomès oferiré els meus dibuixos als articles escrits amb bona fe, els inspirats per difondre la Pau, les relacions, la inspiració humana i la ética, l’Arcadi Oliveres en sap molt de tot aixó. Pau per als sords a les paraules dels seus germans. Pau per als cecs que no veuen al seu voltant com les experiències dels demés son necessàries per a les seves evolucions espirituals. Pau pels que s’han oblidat dels nens que porten dins. Quan s’escriuen paraules amb la tinta de l’odi, es necessiten rius d’amor per esborrar-les. Vaig començar descobrint la Banca ética, i ara m’he proposat prescindir durant un temps de tots els medis de comunicació, de la televisió que invaeix el meu espai intelectual, dels diaris gratuits que regalen quan pujo als ferrocarrils, de la excesiva i saturada informació radiada cada hora. No ho necessito, la desinformació és un dret que vaig perdre en quan em van escolaritzar. No necessito que m’omplin el cap de succesos aliens. Desitjo poder llegir al meu ritme, gaudint dels que s’han inspirat al escriure. Vull rendir tribut a l’escriptor, i quan ho faci, emportar-me una bona sensació al meu centre d’emocions. Es el que necessito, esborrar tanta ira acumulada innecessàriament d’històries que no he viscut. Desitjo que aquestes paraules també inspirin als qui desitgen viure en pau, en una societat conectada entre germans a la Mare Terra. Espero que us hagin agradat les meves il.lustracions. Namaste Ivanòvitx

Uns nens a punt d’escolaritzar-se, passant per davant d’una estanteria plena de llibres, plena d’informació.

Tècnica: collage, retoc digital.

Una visió del Mercat Municipal Pere San

Tècnica: Collage, pen tablet, retoc digital.

L’article l’he trobat molt crític i amb molt de resentiment, he decidit tan sols il.lustrar el títol que l’acompanyava, “de porc i de senyor”.

Tècnica: collage, retoc digital.

Un cavallet suporta un bastidor amb la imatge del Monestir de Sant Cugat, en al.lusió a la propera Nit de l’Art. He buscat colors estridents per  modernitzar aquesta arquitectura romànica.

Tècnica: collage, pen tablet, retoc digital

A Sant Cugat el “civisme” s’impossa a la força als ciutadans. Com si d’una oca per fer patê es tractés, al personatge enterrat se l’alimenta fins atipar-lo.

Tècnica: collage, pen tablet, retoc digital.

La avaricia de banquers i dirigents mundials, ofega a la població necessitada.

Tècnica: pen tablet, retoc digital

Esboç previ

La justicia, representada per Astrea, es desprèn del seu ventre, simbolitzant l’avortament. Les dos figures frontals representen una parella, i les figures del fons, una parella amb un fill, diferents opcions davant la llei de l’avortament. 

Tècnica: pen tablet, retoc digital.

Ballarines de l’esbart Sant Cugat; les grans ensenyen les danses a les petites

Tècnica: Pen tablet, retoc digital

Ficticia placa de carrer en conmemoració a un ex-alcalde.

Tècnica: Pen tablet, i retoc digital